En el ressò de l’aigua picant a les pedres,
i les pedres repicant tossudament les teulades,
i en el só estrident dels trons, i la llum dels llampecs virils,
i en la foscor dels núvols grisos i blancs amenaçadors,
no hi he trobat ni un bocí de tu.
Tal vegada un terrible esclafit t’ha portat veloçment nord enllà,
a l’indret on les tempestes són continues, on les granotes rauquen
i els gripaus fan l’acompanyament amb el roc-roc i el rau-rau.
Avui la tempesta anunciada ens ha dut mosques i xafogor,
i tot seguit ens ha lenificant els cossos, deixant-los xops.
He seguit buscant entre llamp i llamp, una llum que el sadollés...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada