BREUS

Cada vegada més breus,

els instants, els verbs, les mirades.

Aquell llençol ja vell que ens aixopluga,

i que fa temps que ja  no pleguem

amb aquell joc infantil d’estirar vores,

d’acostar-nos i allunyar-nos en el plec.

Cada vegada més curt,

el  llenguatge persuasiu i enjogassat

la nostra manera de mirar-nos i de riure,

massa breu i massa curt tot plegat

com la vida i la lluminària dels estels,

del Nadal més trist, amarg i fugisser...