1935
Abans que tot comencés, que els carrers cremessin,
ens vam conjurar perquè mai res ni ningú
ens faria oblidar aquell instant, aquell petó.
A la vora de la casa amb la inscripció d’aquella data
vam segellar amb els llavis aquell sortilegi madur,
aquella bandera esquerdada, aquella il·lusió fugaç,
l’instant en que l’amor es va avançar a l’espant,
a totes les atrocitats que s’acostaven cruelment.
Després, els trets, el front, la gana, les penúries,
es van interposar entre els nostres projectes,
i tant sols la sang, va igualar el color del teu carmí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada