Cau la darrera gota d’aigua del porxo després de la tempesta
i les hores s’escolen per les teules camí avall.
Pau, molta pau en la meva estimada Ítaca,
i tant sols els esquellots dels xais en un passeig anàrquic
ocupen amb serenor, l’espai somort i sonor.
M’adono però en el meu sopor de calma de vacances
que alguns en el seu beeeee, usen la e tancada,
i d’altres en el seu beeeee amb e oberta.
Coses d’accents i avorriments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada