Les esquerdes dels Flysh
em recorden la teva pell,
i m’hi encanto badant
en cada nova arruga
mentre remugo melodies
catalanes o euskaldunes.
La remor del Cantàbric
avui estranyament calmat
em fan pensar en les tardes,
on tot flueix respectuós
i lent, fins que els llavis
s’omplen sobtadament de sal.
Aleshores desperto assedegat
del meu somni recorrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada