M’ha envait una alenada d’aire fresc,
com un raig de tramuntana en un pesat estiu.
M’ha refrescat l’esperit, la pell, l’ànima.
He sortit tot nu a abraçar la lluna groga,
avui talment una tallada fina de meló,
i m’he abraçat a tu amb energia renovada,
he sentit la rotunditat dels teus pits,
la contundència del teu cos de marbre,
el teu alè xiuxiuejant a la meva orella
músiques que amorosament em trasbalsen.
Hem contat els estels, un a un i mil vegades,
desitjant descomptar-nos per allargar la nit.
Hem jugat a pares i mares, a metges i infermeres
i hem desitjat pandèmies humides i llargues.
Hem reposat damunt l’herba fresca i virginal,
on els nostres somnis naveguen com en un mar,
i ens ha despertat aquell gall que te l’hora desajustada.
Hem cavalcat i descavalcat, muntat i desmuntat,
i ni tant sols aquell paio de l’estrella al pit
ens ha fet sortir de la pel·lica del nostre far west.
Hem estat un, com fa dies, com fa setmanes
com fa mesos, com fa anys, un i indestructible.
Seguirem somniant llunes, estrelles i pandèmies,
i ens n’assegurarem de retenir-les en les memòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada