Em consumeix l’obsessió per crear.
Estic perdut entre un miler d’idees,
una eternitat de sensacions i mots
que no tenen sentit i ballen repetits.
Sóc un artista que s’ha quedat sense art,
un salvavides sense poder fer boca a boca,
un paracaigudista que es llenca al no-res
sense més motxilla que el seu buit,
sense més raó que el seu caràcter suïcida,
i aprofita el seu vol intensament violent
per repassar moments viscuts i mots no dits.
Sóc el submarinista a pulmó que té pneumònia,
el nedador de sincronitzada sense pinça al nas,
l’escalador que usa cintes de ball enlloc de perlons,
el poeta sense mots, sense frases, sense idees...
Sóc la ironia de qui no té sentit de l’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada