MURALS

Hi ha un amor a la deriva...

I ens deixarem portar per les onades

pels acords de la cançó marina

de la cançó cantada a tota veu

quan tota la salabror ens inundi la gola,

quan aquella dolçaina ens perfori

i la pell i els pells se'ns revoltin

i deixin la pell en plena erecció,

i els somriures ens atabalin

com glopades de mars i sons,

i una llàgrima ens xarboti els records,

i veiem en la llunyania aquella barca

plena d’ossos, pells i músculs abatuts,

i ens sentim miserables amb riquesa,

el nostre esmorzar, dinar, sopar garantits,

i de sobre el cajon, i la bandúrria,

i aquell llagut que esquitxa notes,

i les estrelles, sense super llunes

ni tant sols un ennegrit horitzó

que ens fa tancar els ulls dolorits.

Certament, tots tenim un amor a la deriva

i no sols un amor, també un somni,

una cançó, un miratge, una terrible tristesa.

No sé, que he escrit, tot ha estat un miratge,

un deixar-se anar amb una música eròtica

festiva, calenta, mediterrània....