MÀSTER

Va sortir del pou, no sabia ni com,

a la bruixa li va fallar l’escombra,

i va caure al buit com un vuit pesat,

Va caure al pou del més trist infinit,

com un autèntic vuit horitzontal,

va caure, i caure i caure  a l’infinit.

Va sortir nua espantada i avergonyida,

amb l’escombra a les mans tota pansida.

Havia posat al currículum de bruixa

un màster inventat, que no havia fet,

en una universitat de bruixeria inexitent...

Es va creure per un moment, una bruixa política.