ES VA VESTIR DE MAR

Es va vestir de mar

i es va aigualir per poder brandar les barques,

per poder jugar amb els dofins a fet i amagar,

per poder posar-se una estrella mariana al pit

i fer de xèrif dolent amb els crustacis ganduls,

i sentir-se lliure a les nits tot veient estelades,

tot palpant horitzons, marees, algues marines.

Es va vestir de mar

per poder morir amb els dits arrugats i blaus,

per poder sentir aquelles cançons nostàlgiques

de mariners que van deixar la vida penjada

d’alguna gambina, o xarxes d’arrossegament,

per poder beure aquell rom i sentir la remor

de cada síl·laba mossegada de trista havanera.

Es va vestir de mar

i va trepitjar cada gra de sorra de la platja,

cada sorra humida arran d’onades suaus

i va caminar fins que els pulmons i el cor

li van assegurar que ja era part d’aquell miracle.