La solitud, ho ha cobert tot de fulles.
Els vells bancs on ens besàvem, son buits,
la tardor els ha amarat d’humitats i oblit,
i la font on xerricàvem raja alegre i sorollosa
per aquesta estació on la pluja ha fet estralls.
El nostre racó, on ens aixoplugàvem del sol,
ara és ple de molsa verda i ocres clars,
i els arbres es despullen sensual i lentament
com aquells amants que no tenen cap pressa.
Algun dia tornaré a aquell racó a repensar-te,
a tornar a fruir apassionadament dels teus petons,
encara que tu hagis marxat, la teva imatge
romandrà per sempre més al nostre racó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada