Com el plor dels Déus,
com la baba d’un drac,
com una aigua de part,
com orina d’àngels,
com llàgrimes de refugiat,
com el mar que els engoleix,
com pluja de primavera,
com xàfecs de tardor,
com líquid de vida,
com un afluent de la terra,
com rius d’emocions,
com els banys dels infants,
com la tomba dels víkings,
com el joc dels raiers,
com tempesta d’estiu,
com rosada d’hivern...
M’ha envait l’aigua
mentre nu, et somiava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada