eGo

eGo

sÓc el ceNTre de tOt.

EsCRic i fAIg raJar parAUles,

-qUè dIc ParAUles...SenTÈNcies-,

soBre un paPer paRit d’uNs arBRes

plaNtats pEr a sEr beNEïts pELs mEUs mOTs.

SÓc  un Déu, i taMbé, un dEu.

EsCric.....POESÍA!!!!  sÓc poEta!!!

I reCIto, tANt sOLs on saBen aprECiar

el mEu aRt súBLim, peRQuè senYors

sÓc suBLim.

QUAn reCIto, deMAno silÈnci,

peRQuè, sÓc i em seNto el ceNTre

de la creAció,  el pUTo aMo.

I m’escOlto, i m’escOlto i m’escOlto,

m’aUto acaRIcío, en un onaNIsme

seNse fi ni modÉstia ni meSUra.

SÓc poEta, sÓc el ceNtre...

SORt teNiu de mi, i la mEVa saVIesa...