Totes les paraules estan dites,
totes són una burda repetició,
un tornar-hi i tornar-hi i tornar-hi.
L’amor ha estat expressat de mil maneres,
la tristor, l’apatia, la complaença,
la justícia la injustícia, el desamor,
tot ha estat dit, cantat, i xiuxiuejat.
No queda res de nou en aquest circ,
buscarem altres maneres, altres mots
i tornarem a repetir-nos cruelment.
I seguirem insistint i enganyant-nos,
pensarem que hem estat originals,
que som bons, de fet, els millors,
i l’únic que seguirem fent es repetir.
Fins que al final un alzehimer ortogràfic,
una demència gramatical ens obri els ulls,
i ens pensem finalment que som únics!!
Aleshores ens quedaran pocs segons
per a oblidar-ho tot i plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada