Cerco mots en un espai esperpèntic.
Els cerco entre la boira baixa dels sentiments,
al redós de cada arbre, de cada tros de molsa.
Cerco frases amagades sota els avets
pels follets enjogassats del
Ripollés,
sense deixar de buscar-te en la boira,
sense deixar de seguir-te entre la pluja,
sabent-te humida, entre humitats,
sabent-te gran entre grandeses.
Cerco cada mot precís, per no perdre’m
per no perdre’ls, per no perdre’t,
per no perdre la facultat d’escriure,
la facultat de sentir, d’emocionar-me.
Cerco els mots amb els peus nus,
corrent pels marjals i pels penya-segats,
per les tarteres , per les cascades i les crestes.
Els busco desesperadament entre la boira,
mentre tu m’observes calmada i riallera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada