La pell, va guardar en la memòria
la suau carícia d’ella sobre la natja.
Va gravar per sempre el viatge del dit
pels racons més amagats i plaents.
No li calia recordar-la a cada instant,
la tenia impregnada en cada centímetre,
com una cicatriu ancorada a l’esperit.
No li calia ni tant sols repetir-la,
el viatge havia estat d’anada,
sense retorn,ni aturades ni peatges.
Va ser un viatge cap al no-res
i va acabar simplement en un tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada