Es va posar la seva disfressa de bruixa.
La capa, la camisa, el barret,
mentre el gat se li refregava per les cames.
Aleshores agafà la vareta i l’alçà.
Va treure la farina i fabricà una massa
i la mesclà amb aigua de tarongina,
va rebuscar mentre taral·lejava sons
entre els seus pots de beuratges
entre la seva col·lecció de potingues
una melmelada de cirera de ple juny.
Li donà forma i l’omplí alegrement
d’una nevada de febrer ensucrada
i l’acostà a l’escalfor de l’estiu
que flamejava dins el forn.
Aleshores, parlà amb els ocells,
reclutà les papallones i les flors
que rondaven nerviosament primaverals
I digué l’encanteri ancestral dels pastissos.
Minuts desprès, de manera poètica
l’estança va quedar plena de dolços,
flors , ocells i papallones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada