En aquest mur de lamentacions
eixugo una a una les llàgrimes
i les converteixo en ràbia.
Acarono el cabell petri,
els ulls dibuixats,
el somriure mut,
els llavis somrients,
el crit eixordidor,
i juro no perdonar
allò que no es pot perdonar.
Mai.
Hem perdonat massa coses,
masses arbitrarietats, masses xuleries,
masses despropòsits feixistes,
masses gests autoritaris
massa mentides...Massa mentides...
Potser algun dia sortirà la veritat de tot plegat,
la veritat que sabem , que ells saben. Tots,
i tornarem a somriure però mai, mai, mai,
mai us perdonarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada