ELLA VA DIR UFF...

Ella va dir uff

perquè tenia el cap ple de coses,

perquè enyorava l'abraçada i el bes,

perquè la vida se li feia una muntanya,

perquè cada demà el veia llunyà,

perquè cada avui era un sac feixuc,

perquè els anys li pesaven com una llosa,

els plats, el menjar, les collites diàries...

Ella va dir uff,

per no fer-se pesada

per no violar el temps i les estacions,

per no oblidar que tot costa molt

i  que el temps vola i les arrugues creixen,

per tenir present que res és regalat,

i que el mon per molt que diguin ,

és rodó i tot torna sempre al seu lloc

tard o d’hora, d’hora o tard.

Ella, va dir uff

perquè la justícia és injusta

i els presos es podreixen a presons

i que la primavera esclata camps enllà

sense barrots, i fent olor de resclosit.

Ella va dir uff,

perquè estava farta de plorar

per agressions masclistes mal jutjades,

per cada vaixell d’immigrants desconeguts

que no van tenir la sort de viatjar

en el vaixell que esquitxava propaganda.

Va dir uff pel vol descontrolat del desnonat

que es llençava tristament al vuit d’un setè pis

d’un setè  pis que ja no era seu i mai no ho havia estat.

Ella va dir uff,

perquè estava fins el cony de malparits...

...I va dir uff, per por de fer-se pesada

o de que algun imbècil li digues

que no era més que una demagoga.

va dir uff i ho va dir tot...