Com si no en tinguessis prou d’aigua amb la pluja
avui has passejat pausadament arran d’onades,
t’has fet per uns instants mitologia lluny dels llacs
i has explorat la barreja d’arena i aigua salada.
T’has transformat en llum generadora de vida,
en feminitat intrèpida i audaç contra el temps.
T’has envoltat de misteri i de fertilitat vital i clara,
t’has fet natura, perquè natura sempre has estat,
t’has transformat en fada, perquè fada has sigut,
i t’has pentinat la llarga cabellera molla i sedosa,
i amb una parsimònia lenta i ancestral
has esperat calmosa, aquell embruix de lluna
que canviï l’estació i et regali entre secrets i llum
un solstici ple de màgia humit i brillant.
Encara no sabem si existeixes, et seguirem somniant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada