PARAIGÜES

Acompanyar-te sota el paraigües

quan el cel ens cau a plom

sentir el teu frec a tocar

acaronar-te l’espatlla amb el braç,

com si fóssim nuvis enamorats.

I jugar a comptar les gotes

que repiquen l’espai protector

i perdre’n el compte, perquè tant se val,

i fruir de l’instant i somriure al moment,

i donar gràcies al terrabastall,

a la llum superba del llamp,

a l’esclafit ensordidor del tro,

i veure plegats com les darreres gotes

dibuixen a l’horitzó uns colors coneguts

que juguen amb la refracció i reflexió

de la llum del sol en  elles,

entre el roig, el taronja, el groc

el verd, l’anyil i el violeta, els teus ulls...