1.3.18

BORRASCA



M’he desfet en plor, m’he tornat torrent
m’he liquat del tot quan la tempesta abrupte
ha creuat per sobre del meu terrat amb poc pèl.
Quan  la pertorbació a engegat a dida l’anticicló
he caigut de genolls com una isòbara destronada
i tots els vents humits de llevant i gregal
han envaït luxuriosos i afamats cada porus de pell.
M’he desfet en plor, com la tempesta
i per més que he esperat i esperat
l’arc de sant Martí no ha fet acte de presència.
Espero delerós que el vent del nord, violent i fred
em lenifiqui, la pell, les pors, els cabells, la memòria...