TSUNAMI.
He deixat que flueixin dels meus dits les paraules
per a intentar capir tant sols un bri de la teva bellesa,
una vegada més, se m’han escapat els mots entremaliats
per entre els dits, com la sorra enjogassada de la platja.
Una altra vegada ha arribat d’un mar endins enrabiat
un tsunami de sensacions agradables a la mirada,
una vegada més, he caigut de genolls arran d’onades
i m’he rendit a la plenitud del teu immens horitzó.
Qualsevol dia, lliuraré la meva barca als teus confins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada