Potser no em creuràs,
però aquest vespre de tardor
he estat al paradís.
He vist els pavellons celestials,
on les ànimes juguen alegres
a bales i a fet i amagar.
He acaronat les parets arbrades
i les fulles ocres virginals.
M’he estirat al terra flonjo
i he desembossat les narius,
I tot seguit, m’he deixat anar...
He volat per sobre de mi mateix,
he contemplat la meva alopècia
els meus ulls verds entre tant d’ocre,
i m’he fet pluja, per gosar tant sols
formar part per sempre de tanta bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada