22.9.17

TOT D'UNA

Tot d’una, ha estat trencar-se les paraules
i començar, quasi de manera espontània a ploure,
com llàgrimes grosses i humides, i el llamp colpidor
que esguerra violentament la foscor, i el tro
i el plor, i el dol, i l’adéu i de sobte l’enyorança
terrible i esvelta com una madona de quadre
d’aquell museu de l’espant que t’evoca solitud.
Tot d’una la fi, de sobte la terrible buidor
i aquella humitat malaltissa i les gotes a la finestra,
i el cel enrarit que t’espanta, que m’espanta
com un monstre terriblement arrogant i facinerós.
 Surto al carrer i em deixo amarar de tot això
i l’olor de terra mullada em retorna calmosament
al meu somni , aquell del que m’han despertat violentamentResultat d'imatges de LLUVIA