Veure la vida a través d’una pedra,
dibuixar-la, acaronar-la, descobrir-la.
Veure com la sorpresa t’envaeix
en endevinar-hi contorns inexistents,
i besar-la amb un pinzell i pintura.
Deixar que la inesgotable imaginació
et retorni amb alegria a la infantesa
i deixar-te anar poc a poc, lentament
a donar-li una vida que ni ella sabia.
Impregnar-hi pigments lluminosos,
o retrats de natura sorprenents,
i en acabat, veure-hi poesia.
I transformar-te en una espècie
de Déu enjogassat que crea del no-res,
o que simplement embelleix l’espai.
Veure la vida a traves d’una pedra
és realment veure-hi més enllà
de qualsevol instant imaginable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada