IMMERSIÓ

Voldria entendre, si tu em deixes

què és el que amaguen els teus silencis,

les teves tombes, els teus amagatalls.

Descobrir, quasi de puntetes

tot allò que mai has explicat.

Deixar-me anar per la teva infantesa,

perseguir fantasmes també si cal,

i fer-los fora, o potser abraçar-los

potser ells són innocents, mai se sap.

Tinc moltes ganes de destapar històries

de veure el teu passat amb els teus ulls,

d’endevinar les teves pors durant la guerra,

de traspassar aquell mur tots dos junts.

I en acabat, abraçar-te com si m’hi anés la vida

i riure, cantar  o plorar, si ens ve de gust.

Voldria entendre, si tu em deixes

si la maleta dels records és tant feixuga

com per corbar-te l’esquena i l’esperit,

voldria saber també si guardes ràbia,

i si t’agradaria amb mi poder-la compartir.

Voldria entendre, si tu em deixes

com és que amb tota aquesta historia,

m’has fet una persona tant feliç...