Sense banderes ni himnes,
sense por.
Sense ràbia ni violència,
amb la raó.
Sense motiu aparent.
Amb milers de motius.
Amb una copa a la ma,
de la Fira del vi.
Sense copes, passejant.
Amb desenes de turistes,
estorats, bocabadats,
incrèduls, i torrats pels sol.
Sense moltes més coses,
però amb muntanyes de coses,
-com deia el poeta enyorat-,
varem restar dempeus,
varem escoltar el manifest,
varem fer crosta, sobre crosta,
una crosta que ja ens supurava
d’una pell ja massa esgotada
d’autoritarisme, de por aliena,
por a unes urnes, a uns vots,
por a una impremta, a uns fulls,
por a donar la paraula, a escoltar,
por a una democràcia que esmenten
que modelen al seu gust
i en la que mai, no han cregut.
Ai! si els seus pares aixequessin el cap
i els veiessin defensant la democràcia,
que ells es van assegurar d’eliminar...
Ahir , vam restar quiets, escoltant,
compartint, il·lusionant-nos,
dient-nos els uns als altres:
No estàs sol, estic amb tu,
en som molts més dels que ells creuen,
i no ens els creiem, mai els hem cregut.
I ells passaran, guanyaran o perdran,
guanyarem o perdrem, ja es veurà,
però el que ahir va quedar clar
és que mai més serem “dels seus”,
diguin el que diguin els papers,
diguin el que diguin els carnets,
els passaports, les lleis, les seves.
Guanyarem o perdrem,
però en una cosa sí que hem guanyat
ells, tenen por, nosaltres no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada