Entre pedra, paper i tisora
trio sempre paper,
ni la duresa terrosa de la pedra,
ni el fred esmolat de la tisora.
Sempre el paper, volàtil i blanc,
per a poder escriure, escriure’t,
escriure’l , escriure-us, escriure’ls.
Escriure-hi sentiments, pensaments,
o simplement
dibuixar-hi gargots
sense sentit ni cap lògica coherent.
Escriure-hi poesia, o prosa, novel·la,
o un simple t’estimo, t’estime, t’estim...
Sé però que tinc les de perdre,
triaré paper, i la pedra m’aixafarà,
triaré paper i la tisora em tallarà,
però lletra a lletra persistiré
i seguiré malgrat tot, escrivint
tallat o aixafat, t’estimo, t’estime, t’estim...
Entre perdra, paper o tisora, ho tinc clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada