COM UNA NÚVIA

Toca’m,

fes-ho suaument

amb el dors de la mà,

com si fossis una núvia,

una núvia verge i assedegada de mi.

Toca’m ,

com si em despullessis,

com si ho fessis poc a poc

amb la mirada o els llavis,

com la núvia de les mil i una nits.

Toca’m,

si vols també amb passió,

resseguint-me les arrugues,

les estries dels racons més amagats,

com si fossis la núvia amagada sota el vel.

Toca’m,

fes-me estremir amb el tacte,

fes-me volar amb la mirada,

fes-me flotar amb xiuxiueigs

com la núvia més bonica a peu d’altar.