Quants petons deuen fer falta
per demostrar que s’estima?
Quantes mirades irritades
per saber que s’odia?
Quantes llàgrimes perlades
per endevinar enyorances?
Quants esguards crispats
per a una gran revolta?
Quants silencis feixucs
per a un desencís?
Quantes ganyotes fan falta
per a un instant de por?
Quantes rialles salvatges
per a una immensa alegria?
Quants laments ofegats
per a una cruel derrota?...
Quan deixarem d’amagar
sota l’estora els goigs i les ombres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada