El vol de tornada
ha redreçat el temps
en el seu espai de sempre.
Perdura però el record fumenjant
del volcà i les espelmes,
el record amable de les onades
i també la lluna plena,
el record cansat del sol i les escales.
Aquells petons dolços de benvinguda,
els petons freds de comiat a l’aereoport,
però sobretot, el desig d’amistat compartida,
en l’àmbit tant valuós i poc valorat
que se’n diu temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada