Vam convertir el vell somni en realitat
i nus, ens vam banyar sota la lluna plena
en una aigua tèbia i molt salada.
com en un vell somni de l’anhelada Ítaca,
aquella que de petits havíem somniat.
Tant sols els estels ens feien de llençols,
i de banda sonora les rialles nervioses
que l’amiga que rebia una a una
les envestides violentes de les onades
com si d’un present es tractessin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada