Cada tres segons el far de la pedra
llença un raig roig cap a la costa,
mentre l'Etna fumeja.
I repasso el dia tranquil·lament,
les pedres antigues del teatre,
la poesia violada, els carrers
tortuosos com serps, el batut granissat,
la pasta menjada a rialles,
el poble costerut i fàl·lic,
l'Ovidi i el blues a la ràdio,
i altra cop el far que em retorna al present.
Tot comença en un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada