Amb un farcell feixuc de colors,
tragina la vida de forma clandestina.
Queden lluny els arbres i les olors
d’una infantesa feliç i enjogassada.
Queda molt lluny la sorra del desert,
aquells capvespres de llum ataronjada.
Ara la selva ja no és plena de lleons,
les matinades són de llengua estranya.
Tragina la seva pobresa dins un farcell
fugint dels blaus de cotxe de mossos,
i la seva mirada conté
tots els accents
mentre el futur, se li esmicola a trossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada