Avui m’he llevat plorant,
com ploren els desconsolats,
els que ja no esperen gaires miracles,
els qui no creuen en cap Déu.
M’he llevat negat de llàgrimes,
primer he pensat que era la pluja
que cau insistent tot el matí,
però en sentir a la llengua
la lleugera salabror de la gota,
m’he adonat que eren les llàgrimes.
Avui però, després de rentar-me la cara,
respirar fondo, i sobretot gratar records,
he decidit de manera unànime amb mi mateix,
deixar de plorar, i plantar cara.
M’he mirat al mirall i he vist sorprès
que sota els ulls hi tenia brillant
un preciós arc de Sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada