El Creador, seu a l’era i tant sols observa.
Deixa anar el bolígraf i dibuixa amb un sol cop de vista
unicorns, gossos pigalls, arcs de sant Martí
i serps que estranyament es mosseguen la cua.
Transforma de manera sublim i pausada
una carretera asfaltada sense interès,
en un espai de records amagats d’infantesa.
Ell no somriu, tant sols imagina i descabdella
sense pausa ni mesura, sentiments en poesia.
Recorda els vius, honora els morts, s’emociona
fent de cada mot una immensa barricada,
o tanmateix una pirueta arriscada en la neu.
El Creador, es reinventa a cada segon
per fer-se més autèntic , creïble i honrat
als seus propis ulls, a les seves creences
per fer-se fidel a
cada un dels ideals i sentiments.
Després, quan creu que la seva obra és acabada,
es frega els ulls, estira els braços, badalla fort,
llença un crit desesperadament emocionat,
i busca una guitarra amiga que l’acompanyi.
Un Toti que l’agafi de bracet i li digui a cau d’orella:
“Anem bé Ovidi?” , tot i que ell té nom d’Àngel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada