2.11.13

MARIA DEL MAR 2


S’ha fet gran la nena que atrapava records
i els enredava entre les algues i petxines del seu nom,
la petita que pescava llunes tant sols amb les puntes dels dits.
La que ens regalava mirades intenses i somriures endolcits,
i en els vermuts demanava berberetxos, que no li agradaven,
tant sols perquè tocava i si no n’hi havia, no era un vermut.
S’ha fet gran al nostre voltant, quasi sense adonar-nos.
Poc a poc i sense fer soroll, s’ha anat fent dona dia a dia
i encara conserva l’olor de salabror de la sorra fina de la platja
que acarona les lletres del seu nom, i se’n fa barricada
tossuda com és, de cada somni, de cada il•lusió.
S’ha fet gran aquella petita joia que va aparèixer per sorpresa,
i encara, com des de el seu primer minut, se’ns ha fet imprescindible.