25.11.13

L'ESGARBALLOFA -a tots aquells poetes que escriuen tant bé que no se'ls hi entén res de res-

Esmusejàvem la garlofa
mentre envidilava el dia.
El sol radiluquant sortia
per sobre l’ensumasera
i deslluvanava la marllofa.
Agafats desmunyavem
les fellines i bratules,
i desgranxavem entumissadament
les amutlleres de gratança.
Poc a poc, maltariavem els lurs
i franquisavem agranerament
cada foda de gurgulla.
Tot poludia de relada anera
entre camps de bralanderes,
i esgarxavem  la fragola
que garbava la pulia
i allunitava cada brulla.
En acabat rutaviem la fradura
abraçats en gralonera
i oh! quelabravem la muntruna.
Amb la lluna bajalosa
torinavem a barinejar l’oga
i acalabrant la nusa
ens abalabriem com jancuses
que bruquen agandoleres cruses.