Avui he tornat a passar per la garriga,
encara he sentit el crits dels dits negres
dels arbres cremats enmig dels matolls.
Paisatge dessolat que plora camps enllà.
Encara he sentit l’olor del fum en la memòria,
he tornat a sentir la ràbia i la impotència d’aquell
dia.
Paisatge trist i ennegrit per l’estupidesa humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada