Sota la pintada de Bisca Lenyn
l’indigent analfabet amb les mans tacades d’esprai
és beu amb passió la seva pròpia borratxera
mentre canta vells himnes de lluita caducada.
Sota un sol de justícia, brama al vent
la seva dissortada i omnipresent injustícia.
Escup improperis sobre cada una de les renúncies
sobre cada idea que els anys han consumit.
Cada puny enlairat que després es va encongir,
incloent-hi, això si, una trista rosa roja.
El mateix puny que més tard va servir
per agafar un mànec de bicicleta ecologista.
Sota aquella pintada, prenyada de faltes d’ortografia,
l’indigent analfabet, s’orina a sobre
i es rendeix de totes totes davant un mur
que li recorda de manera burlesca
que ja no creu en res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada