Em passejo pels teus vicis,
lliscant saliva enllà.
Beso les mans que m’acaronen,
busco els teus ulls
enjogassat.
En passejo per la teva pell
com el nen que mai no es
cansa.
Dibuixo amb les puntes dels
dits,
un camí de borrissol.
Furgo en els teus pensaments
per trobar-hi una pedra
preciosa.
Una pedra que no em faci ric,
només l’anhelo contemplar.
Busco dins la teva
imaginació,
una illa, on jeure al sol,
i poder seguir imaginant
eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada