Sense esperança
vaig posar dins l’ampolla
un full ple de bestieses d’enamorat.
Sabia que el mar, tard o d’hora
retornaria el missatge a l’arena,
que un vespre qualsevol
una desconeguda llegiria desconcertada
totes i cada una de les coses
que no m’atreveixo a dir-te.
Pensava mig il·lusionat
com serien els seus ulls,
si els seus llavis besarien el fred vidre,
si com a mi, li agradaria sols la platja
per anar-hi a passejar tranquil·lament.
La imaginava sola i nua arran d’onades,
deixant les petges gravades un instant
allí on la sorra perd el nom i es fon amb l’aigua.
Imagino que guardaria la nota entre les sines,
i seguiria pensativa i vagarosa passejant,
imaginant que el seu amant circumstancial,
era un home alt i fornit amb ulls de mel,
creient que els prínceps blaus perden el temps
posant escrits dins una ampolla.
Potser tant sols una sirena
recollirà
el meu present
i pensarà entristida
que no te forat
per encabir
l’objecte
fàl·lic.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada