UN APLAUDIMENT

Demano un aplaudiment per tots vosaltres

el públic que decideix de manera sorprenent

invertir hores del seu temps a la poesia,

aquest gènere sempre maltractat  i menystingut.

Demano també un aplaudiment pel senyor músic

que amaneix de manera salada, i alhora emulsionada

totes i cada una de les paraules, tots i cada un dels sentiments

deixant constància, que la música també és un llenguatge poètic.

Demano un aplaudiment per a tothom que ha fet de la poesia

una manera de fer, de ser, d’expressar, de sentir, de viure

de somniar, de sobreviure, d’estimar, de volar, de lluitar,

de caminar, de fer l’amor, també de menysprear i denunciar.

Demano un aplaudiment, per a tots els feixistes i maltractadors,

per tots els xoriços d’americana i corbata, pels especuladors,

pels militars i els dictadors putrefactes, per les rates de la política

ells també són poesia macabre, i cal deixar-los poèticament nus.

Demano un aplaudiment per cada segon d’amor i de desig.

Potser de les coses que més bé de gust escriure i viure,

per cada petó, per cada carícia, per cada demostració de tendresa,

per cada instant en que sents que viure, és bonic, molt bonic.

Demano un aplaudiment pel sentit de l’humor

riure, riure’s, riure’n, riure-se’n, partir-se de riure, somriure..

que mai res ni ningú, ens tregui la capacitat de veure el mon

de la manera més divertida possible. Sempre hi ha un motiu pel somriure.

Demano ara si, un fort aplaudiment reivindicatiu

perquè mai, res ni ningú ens tregui la possibilitat

de compartir coses, de sentir-nos lliures.

Lliures d’expressar, lliures de sentir. LLIURES!!!!