Demano un aplaudiment per tots vosaltres
el públic que decideix de manera sorprenent
invertir hores del seu temps a la poesia,
aquest gènere sempre maltractat i menystingut.
Demano també un aplaudiment pel senyor músic
que amaneix de manera salada, i alhora
emulsionada
totes i cada una de les paraules, tots i cada
un dels sentiments
deixant constància, que la música també és un
llenguatge poètic.
Demano un aplaudiment per a tothom que ha fet
de la poesia
una manera de fer, de ser, d’expressar, de
sentir, de viure
de somniar, de sobreviure, d’estimar, de
volar, de lluitar,
de caminar, de fer l’amor, també de menysprear
i denunciar.
Demano un aplaudiment, per a tots els
feixistes i maltractadors,
per tots els xoriços d’americana i corbata,
pels especuladors,
pels militars i els dictadors putrefactes, per
les rates de la política
ells també són poesia macabre, i cal
deixar-los poèticament nus.
Demano un aplaudiment per cada segon d’amor i
de desig.
Potser de les coses que més bé de gust
escriure i viure,
per cada petó, per cada carícia, per cada
demostració de tendresa,
per cada instant en que sents que viure, és
bonic, molt bonic.
Demano un aplaudiment pel sentit de l’humor
riure, riure’s, riure’n, riure-se’n, partir-se
de riure, somriure..
que mai res ni ningú, ens tregui la capacitat
de veure el mon
de la manera més divertida possible. Sempre hi
ha un motiu pel somriure.
Demano ara si, un fort aplaudiment
reivindicatiu
perquè mai, res ni ningú ens tregui la
possibilitat
de compartir coses, de sentir-nos lliures.
Lliures d’expressar, lliures de sentir. LLIURES!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada