M’encega el llum intermitent del far
que metòdicament torna i retorna.
M’arriba des de la terrassa alçada,
el vent fresc i lleugerament salat del mar.
Tanco els ulls i intueixo les barquetes
que feinegen de manera incansable
a pocs quilometres de la costa.
L’aigua sembla estar tranqui-la,
i els peixos neden encuriosits
aliens al destí que els espera
en forma de xarxa de pescador.
Sento pell de gallina i no sé
si és la pau, el vent, la terrassa
el país, la llengua, o el destí dels peixos.
Se m’ericen els pells del braç,
i no se si avui seré capaç d’agafar el son.
Algú prop meu, llença un flaix fotogràfic
intentant captar la meravellosa posta de sol...
Quan inventaran un artefacte
capaç de retenir els moments de plaer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada