Em gronxava feliç sobre un nuvol
fent anar les cames amunt i avall,
donant-me impuls per fregar el cel.
Em sentia feliç quan el vent glaçat
m'encenia les galtes com magranes,
i en el meu joc infantil endevinava
que cada centimetre retrocedit
era un instant menys que faltava
per a una nova fantasia voladora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada