Al mati,
quan el sol viola les escletxes de la persiana
i et fa tancar més fort els ulls ja closos,
i la mandra és desensopeix entre els llençols,
és quan et repenso les arestes i rialles.
Mentre tot retorna al seu lloc amb imatges habituals,
i raja alegre i sorollosa l'aigua per l'aixeta
i la frescor d'un mati tardorenc t'amanyaga
és quan retrobo entre penombres el teu rostre.
També et reconeixo entre el cafe recent fet i fumejant,
en la fràgil torrada colgada de mantega i melmelada,
i amb la brisa gelada que percebo en sortir de casa,
també en l'escalfor del pa calent de la fleca diaria i rutinaria.
Et percebo en cada metre del trajecte fins la feina...
En cada cantonada, se m'apareix el teu fantasme enriolat,
en cada pas, en cada acte, en cada gest...
i jo tant sols et dic, bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada