He sortit al carrer a escoltar la pluja suau
que em parlava de tu a cau d'orella
amb un xiuxiueig cadenciós i embriagador.
He mirat amunt el cel cobert de nuvols
i m'han besat la cara, llagrimes salades
fredes i acolorides de verd turquesa.
Plou
i he endevinat entre els llampecs
l'esboç del teu somriure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada