Cau fluixeta la pluja sobre els nostres records,
com una cortina suau de perles blaves,
i rega els paisatges somorts de l'enyor
darrera les cristalleres lleument entel·lades.
Llenço com un nen l'alé sobre l'espill
i jugo amb els dits a dibuixar estelades
talment com quan era un infant eixerit
i en acabar el dibux amb la ma l'esborrava.
Ara em nego a esborrar aquells instants,
prenyats de petons, caricies, manyagues,
en que el meu cos s'acostava anhelant
aquell foc que amb passió em regalaves.
Cau fluixeta la pluja m'has dit
i jo et busco entre boires glaçades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada