només els rics sabran,
ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes
i un futbol manipulat".
(Raimon)
De sobte un dia
t’asseus al millor sofà de casa teva
i esperes que la vida et doni alguna cosa,
i veus amb tranquil•litat com passen davant teu
els dies buits, les hores tristes i amansides,
com es desgranen els minuts un darrera l’altre
amb els ulls ancorats al circ patètic de la televisió.
I com en un tronat i malaltís reality show,
vas aïllant-te i enfonsant-te en la teva pròpia merda
simplement prement amb el dit índex el botó
que et porta dels platós a la salvatge selva verge
on un lleó que mai veuràs si no és en un zoològic
ataca fins la mort la zebra que només coneixes
pel color de la cruïlla del carrer de davant de casa teva,
aquell carrer que ja fa temps que no trepitges.
Aleshores t’adonaràs que t’has deixat vèncer per la mandra
que tant sols ets un esclau en mans d’un destí
que no tan sols no en vol saber res de tu,
si no que frueix sabent-te un més a la seva secta.
I tu seguiràs abraçat al teu sofà, vivint la vida d’altres,
sentint sentiments, passions i alegries d’altres,
escoltant noticies, sempre tràgiques de llocs remots del mon.
que mai no has vist, que no veuràs, que no sabies que existien
i que ni tant sols sabries col•locar en un mapa.
I t’adonaràs sorprès, que t’han robat els somnis,
que t’han furtat de manera hàbil les idees, l’energia,
que t’han pres el poder de decidir per tu mateix
que t’han arrossegat cap al seu tsunami de desídia
que t’han convertit malèficament, en un engranatge més
del seu poder destructor, sense fer-te cap mal sense obligar-te a res,
simplement, deixant-te fer de tu mateix, una prolongació del teu sofà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada